Minorització lingüística, implantació escolar i expansió de la llengua nacional. Una altra manera d’explicar la recessió lingüística del català a Espanya, França i Itàlia.

Miquel Pueyo i París, Universitat de Lleida (Abril de 2003)

Les taules estan en format pdf . Necessiteu l'Acrobat Reader per llegir-les.

7. Taules

• Taula I. Cronologia històrica: Un resum essencial dels principals fets històric esdevinguts en els territoris corresponents als actuals estats espanyol, francès i italià, i en l’àmbit europeu, en el període comprès entre 1618, amb l’inici de la Guerra dels Trenta Anys, i 1995, amb la signatura dels acords de Dayton, que posaren fi a les guerres ètniques de l’exIugoslàvia. [pdf 72 Kb]

• Taula II. Disposicions legals, polítiques i administratives, referides als usos lingüístics: Una selecció essencial dels edictes, lleis, decrets, disposicions i acords referits als usos (i a les prohibicions dels usos) lingüístics de la llengua catalana i de les llengües nacionals d’Espanya, França i Itàlia, amb referències a l’entorn europeu, des de 1539 (Edicte de Francesc I) fins a 2000 (signatura d’un acord, en matèria de política lingüística, entre la Generalitat de Catalunya i el Govern balear). [pdf 70 Kb]

• Taula III. Disposicions i esdeveniments referits a la implantació escolar i a la llengua de l’educació: Una selecció crítica de les disposicions polítiques, administratives i legislatives, referides al procés d’implementació d’un sistema educatiu modern a Espanya, França i Itàlia, en comparació amb l’espai europeu i internacional, i amb una menció especial als aspectes relacionats amb la llengua de l’educació. La relació cronològica abasta des de 1661, any de l’establiment dels jesuïtes de Tolosa a Perpinyà, fins l’any 1923, en què —si més no, teòricament— el govern de Primo de Rivera decideix la possessió d’un Certificat d’Estudis Primaris a qui vulgui incorporar-se al mercat de treball. [pdf 46 Kb]

• Taula IV. Indicis de la implantació i l’ús de les llengües regionals i de les llengües nacionals: Una àmplia i variada relació de dades i indicis que testimonien els decalatges històrics en la recessió del català a Espanya, França i Itàlia (evolució de l’alfabetització; implantació del servei militar; gramàtiques i diccionaris; expansió de la ràdio i la televisió; singularitats lingüístiques de personatges com Napoleó, el general Prim, els caps militars carlins i liberals, Víctor Manuel de Savoia, etc.), i que demostren com el punt òptim de la facilitació i de l’ús de la llengua nacional respectiva (espanyol, francès i italià) fou assolit al llarg d’una franja cronològica que abasta els quaranta anys transcorreguts entre la fi de la I Guerra Mundial i l’inici de la dècada dels 60, en el segle XX; a França, en la postguerra; a Espanya, cap a mitjans del segle XX; a l’Alguer, en la dècada dels 60. [pdf 48 Kb]