|
Minorització lingüística, implantació
escolar i expansió de la llengua nacional. Una altra manera
d’explicar la recessió lingüística del
català a Espanya, França i Itàlia.
Miquel Pueyo i París, Universitat de Lleida (Abril de 2003)
8. Bibliografia i recursos d’internet essencials
Anguera, P. (1997). El català al segle
XIX. De llengua del poble a llengua nacional. Barcelona: Editorial
Empúries.
Baget, J.M. (1994). Història de la
televisió a Catalunya. Barcelona: Centre d’Investigació
de la Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Balcells, A. (1992). Història del
nacionalisme català. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Balsalobre, P.; Gratacós, J. (ed.) (1995).
La llengua catalana al segle XVIII. Barcelona: Quaderns
Crema.
Becat, J. (2000). La situació del
català a França. Aspectes jurídics i docents
i estudis sobre la matèria. Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans.
Benet, J. (1978). Catalunya sota el règim
franquista. Barcelona: Editorial Blume.
Brunet, M. (1989). El Rosselló de
cara a la Revolució francesa. Perpinyà: Llibres
del Trabucaire.
Calvet, L.J. (1974). Linguistique et colonialisme.
París: Payot.
Caria, R. (1987). L’Alguer, llengua
i societat. La minoria catalana entre passat i futur. Càller:
Editrice Democratica Sarda.
Chabás, R. (1886). “La enseñanza
de la Gramática Castellana en las Escuelas del Reino de Valencia”.
El Archivo. Revista Literaria Semanal (núm. 8, pàg.
57-59). . Dènia.
Cholvy, G. (1978). “Des instituteurs du
Languedoc Roussillon parlant du patois en 1860”. Lengas.
Revue de Sociolinguistique (pàg. 47-58). Montpeller:
Centre d’Études Occitans.
CIEMEN [consulta abril 2003]. Mercator-Legislació
[en línia]; http://www.ciemen.org/mercator
. Barcelona: Centre Internacional Escarré per a les Minories
Ètniques i Nacionals.
CIRAL [consulta abril 2003]. Centre International
de Recherche en Aménagement Linguistique [en línia];
http://www.ciral.ulaval.ca/
. Québec: Université Laval.
De Certeau, M.; Julia, D.; Revel, J. (1975).
Une politique de la langue. La Révolution française
et les patois. París: Éditions Gallimard.
De Fort, E. (1979). Storia della scuola elementare
in Italia. Dall’unità all’età giolittiana.
Nàpols: Feltrinelli Editore.
De Mauro, T. (1984). Storia Linguistica dell’Italia
unita. Bari: Editori Laterza.
Duché, J. (1985). Mémoires
de Madame la Langue Française. París: Olivier
Orban.
Feijóo, A. (1996). Quintas y Protesta
Social en el Siglo XIX. Madrid: Ministerio de Defensa.
Ferrer, F. (1985). La persecució política
de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62.
García de Enterría, E. (1972).
Revolución Francesa y administración contemporánea.
Madrid: Taurus Ediciones.
García Moreno, J.F. (1988). Servicio
militar en España. Madrid: Servicio de Publicaciones
del EME.
García Venero, M. (1944). Historia
del nacionalismo catalán. Madrid: Editora Nacional.
Gendre, C.; Javelier, F. (1978). École,
histoire de France et minorités nationales. Lió:
Fédérop.
Guichonnet, P. (1970). L’unité
italienne. París: Presses Universitaires de France.
Iglésias, N. (1998). La llengua del
Rosselló, qüestió d’Estat. La integració
lingüística del Rosselló a França (1659-1789).
Vic: Eumo Editorial.
López, E.; Mestre, J. (dir.) (1995). Diccionari
d’Història Universal Chambers. Barcelona: Edicions
62.
Migliorini, B. (1975). Cronologia della lingua
italiana. Florència: Felice Le Monier.
Ministerio de Educación y Ciencia (1979).
Historia de la educación en España, volums I
i II. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
Molina, F. (1997). El servei militar a Lleida.
Lleida: Pagès editors.
Moliner, A. (1989). La Catalunya resistent
a la dominació francesa (1808-1812). Barcelona: Edicions
62.
Monés, J. (1984). La llengua a l’escola
(1714-1939). Barcelona: Barcanova.
Moret, H. (1998). Indagacions sobre llengua
i literatura catalanes a l’Aragó. Calaceit: Associació
Cultural del Matarranya. Institut d’Estudis del Baix Cinca.
Mut, R; Martí, T. (1981). La resistència
escolar catalana en llibres (1716-1939). Barcelona: Edicions
62.
Nelde, P.; Strubell, M.; Williams, G. [consulta
abril 2003]. Euromosaic [en línia]; http://www.uoc.es/euromosaic
. Brussel·les, Barcelona, Bangor: Centre de recherche sur
le plurilingüisme Institut de Sociolingüística
Catalana, Research Centre of Wales.
Pizzorusso, A. (1983). “Minories i grups
ètnics a Itàlia: perspectives de tutela”. Ordenació
legal del plurilingüisme als estats contemporanis (pàg.
12-28). Barcelona: Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya.
Ponteil, F. (1966). Histoire de l’enseignement
en France. Les Grandes Etapes (1789-1964). París: Sirey.
Prost, A. (1968). Histoire de l’enseignement
en France. 1800-1967. París: Librairie Armand Colin.
Pueyo, M. (1996). Tres escoles per als catalans.
Minorització lingüística i implantació
escolar a Itàlia, França i Espanya. Lleida: Pagès
editors.
Pueyo, M. (2000). “La facilitació:
una hipòtesi per a comprendre millor la recessió de
la llengua catalana a Espanya, França i Itàlia”.
Els Marges (núm. 66, pàg. 107-116). Barcelona.
Sahlins, P. (1993). Fronteres i identitats:
la formació d’Espanya i França a la Cerdanya,
s. XVII-XIX. Vic: Eumo Editorial.
Serra, C. (coord.) (1992). Qui sem els catalans
del nord? Perpinyà: Associació Arrels.
Solà, J. (1984). “L’ensenyament
del castellà a Catalunya al segle XIX”. A: Llengua
i educació en una perspectiva històrica (pàg.
175-192). Vic: Eumo Editorial.
Solé Sabaté, J.M.; Villarroya, J.
(1994). Cronologia de le repressió de la llengua i la
cultura catalanes 1936-1975. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
Turin, Y. (1967). La educación y la
escuela en España de 1874 a 1902. Madrid: Editorial
Aguilar.
Verrié, J. (1981). Continuïtat
pedagògica catalana durant els segles XVIII i XIX. Barcelona:
El Tremp.
Vilar, P. (1983). “Procés històric
i cultura catalana”. A: Reflexions crítiques sobre
la cultura catalana (pàg. 7-51). Barcelona: Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Viñao, A. (1982). Política
y educación en los orígenes de la España contemporánea.
Examen especial de sus relaciones con la enseñanza secundaria.
Madrid: Siglo XXI de España Editores.
|