J. L. VIVES

1492-1590


De Mathematicis // Sobre les Matemàtiques.

Fragments llatí i català del capítol sobre les matemàtiques de De Disciplinis . Edició de la Universitat de València, Antologia de textos, València, 1992, pàgs. 310-317.

Navegació

Sobre l'educació al Renaixement
En companyia d'Erasme
Lo banquet [Diàleg XVII] i Lo camí i el cavall [Diàleg IX]. Versió de Pin i Soler. Edició informàtica de V. Rovira i M. Muntané.
De ratione dicendi [Retòrica].
Col·lecció de Diàlegs [Llatí & castellà]

Les disciplines

Relacions entre arts i disciplines com a aprenentatge i metodologia. Escales de valors segons axiomes i demostrabilitat. Certesa i incertesa. Sentit històric del coneixement. Existència de les ciències enfront de l'argumentació.

Comentari. "Les matemàtiques no han estat espatllades d'igual manera que les altres ciències ...". Aquest principi de Vives sembla veritat en la mesura que el llenguatge matemàtic és fet de principis, per tant, irrefutable. Cosa molt diferent és el llenguatge de les ciències sintètiques que, en tant que empíriques, són refutables. Aquestes, a l'igual que aquelles, tenen principis, principis que no són seus sinó d'altri. Tots els sabers estan en íntima connexió: uns es serveixen d'altres, i en creen de nous. No és paradoxal que els principis vertaders no siguin demostrables; perquè són abstraccions, copsats per la imaginació. Per aquesta raó són vertaders i indiscutibles. En canvi, admeten discussió, i han d'ésser discutides, les ciències empíriques, perquè no estan fetes de lleis universals sinó d'hipòtesis. D'aquí la seva degeneració. No sols se'n serveixen dels principis sinó que a més se'ls apropien. I així ho demostra la corrupció del seu llenguatge en tant que predica lleis universals. Qualsevol teoria empírica és sempre provisional , en el sentit que només és una hipòtesi. Encara que els resultats experimentats concordin amb la teoria, mai es pot assegurar al cent per cent que en una altra ocasió sigui així. En aquest cas el resultat contradirà la teoria. Per tant una teoria es caracteritza per predir que els resultats poden ser refutats o invalidats per l'observació. Això significa que el seu llenguatge no pot tenir una forma lògica, raó per la qual li cal una correcció: el llenguatge de la ciència empírica ha de ser enunciat de manera que deixi la possibilitat de falsació; alhora, obliga a la ciència a una investigació i renovació constant. Contràriament, el llenguatge enunciat com a llei universal nega possibilitats a la ciència i al coneixement, en la mesura que s'escapa a la verificabilitat.