Navegació Oratio
VI // Discurs
sisè.
Textos llatí i català del Discurs VIè on Vico desenvolupa la seua idea de les disciplines com a productes de la història humana i en relació al desenvolupament social i cognitiu. Edició llatina de P. Cristofolini, Sausoni Editori, Florència, 1971; edició catalana d'Amadeu Viana (per a aquest seminari).
Navegació La historiaComentari. L'home per naturalesa desitja conèixer. La saviesa consisteix en el coneixement de les coses divines (la ment humana), en l'experiència de les coses humanes (món empíric humà), i en la veritat i dignitat del llenguatge (manifestació de la ment pura). Per aquesta raó cal aprendre les arts liberals i les ciències. Disciplines que es classifiques en acromàtiques (formals o racionals) i esotèriques (empíriques). Corresponen al primer grup, la matemàtica, la lògica i la metafísica; al segon, la retòrica, la poètica i la física. L'home no és res més que ment, ànim i llenguatge, i, la seva finalitat és ser coherent amb la seva natura: conformar la ment a la veritat, la llengua a l'eloqüència i l'ànim a la virtut. L'eloqüència de l'home (de la ment humana) és un cicle que comprèn tres etapes: l'home primer sent, estant la ment humana en la seva ignorància; després, dominat per les passions pensa, estant la ment alterada; finalment reflexiona amb ment pura, commogut per la imaginació. La primera etapa correspon a la infantesa, que es caracteritza per la gran activitat fantàstica i per la capacitat de retenir; raó per la qual li pertoca l'estudi de les llengües, imprescindible per la continuïtat de l'home social. Com que la ment es manifesta de moltes diverses maneres, tantes com diverses formes puguin tenir les coses de la vida humana social, els pobles sorgeixen amb distintes naturaleses i costums; així s'explica l'origen de tantes diverses llengües. Per això, d'entre totes elles, cal aprendre el llatí i el grec, ja que són les més cultes, fixades i difoses. Com que cal atenuar la fantasia, degut que pren com a criteri de veritat els sentits, a la segona etapa li correspon l'estudi de la matemàtica, ja que aquesta exercita la ment a través del llenguatge abstracte. A la tercera etapa li correspon l'estudi de la física, a la qual no es pot accedir sense la matemàtica. La física, perquè, d'una banda continua essent llenguatge abstracte i, d'altra banda, perquè és una ciència empírica. Aquesta doble facultat permet deduir la veritat a partir d'una veritat donada (dels sentits a la reflexió). De la suma d'aquests dos darrers coneixements, l'un abstracte i l'altre hipotètic, l'home arriba a la metafísica, que té per objectiu la ment humana, en la qual l'home ha de conèixer i explicar la seva ment. L'home és cos, ment i llenguatge. El cos separa els homes, i la ment, a través del llenguatge els uneix. La ment és dinàmica i evolutiva, i això li permet desenvolupar-se a partir d'ella i sobre ella mateixa, de manera que esdevé històrica. En la ment i en l'home (perquè és ment) hi ha la prova de la història: ell mateix es fa i ell mateix es relata. Revivint els fets i les idees del gènere humà, la nostra ment, al sentir-se en unió amb éssers semblants i diversos a la vegada, experimenta el diví plaer de reconstruir la història. D'aquí sorgeix en nosaltres la consciència històrica, constituint-se la nostra vida en vincle de pensament i acció que ens uneix a la història de la humanitat.