PROPOSTES PER A LA DISCUSSIÓ.

1. Llegiu atentament el text següent, hi trobareu un paral.lelisme amb el text de Ciceró. Comenteu-lo i establiu la semblança entre tots dos textos:

" [...] Torno ara a Francesco Filelfo, el qual, com he dit, imità Macrobi en les seves Saturnàlies. Exposaré quin tema tracta en aquest llibre. Les abelles, unes bestioles molt cantades pels poetes, volant a jardins diversos, de tota mena de plantes elaboren dolços productes, com diu Fabi Quintilià, una activitat dolcíssima a imitar pels homes, com tothom deu saber abastament. Molts bons autors ens proposen que les imitem, a fi que també nosaltres elaborem una obra dolcíssima. Volen i, sens dubte, per jardins diversos, aquells qui, ornats amb ciències, han tastat moltes flors d'arbres diversos, i per això les obres que fan són encara més dolces que la mel de les abelles, des del moment que la dolçor espiritual s'afegeix a la del cos. En efecte, en voler Filelfo, de qui estem tractant, semblar una abella mellificadora, fascinat per la varietat de lectures, edità aquest llibre, amb una gran eloqüència. S'hi tracten amb senzillesa qüestions relatives a la més pregona filosofia natural i moral, i hi ha un gran coneixement de l'astrologia. Quina coneixença, Déu meu, de l'antiguitat, quina quantitat d'història d'invents i disciplines conté, per la qual cosa més d'un creu, amb encert, que aquesta obra s'hauria d'intitular Sobre l'origen i desenvolupament de diverses disciplines! [...] "

Joan Lluís VIVES, Praelectio in Convivia Philelphi (prelliçó llegida a París el març de 1514), dins de DURAN, E.-SOLERVICENS, J., Renaixement a la carta, Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana/Eumo, Barcelona, 1996.

2. Intenteu explicar de quina manera Varró dóna raó dels següents fets:

a) Augmentar el lèxic d'una llengua és un procés obert i dinàmic. El mot com a unitat independent es converteix en una llista infinita, que la memòria de l'ésser humà és incapaç d'emmagatzemar.

b) Una comunitat de parlants al llarg del temps perd l'ús de certs vocables i n'adquireix d'altres.

3. Discutiu els principis que estableix Horaci a l'"Art Poètica" sobre els recursos per crear paraules noves a partir de paraules conegudes; i fins a quin punt l'ús de la llengua és l'arbitri del parlar, del dret i la norma.

4. Si heu llegit atentament el text de Sant Isidor, comenteu la següent sentència de l'autor:

"quan veus d'on ha sorgit un mot, tot seguit en comprens la força"

5. Expliqueu de quina manera Sant Agustí concep la història personal, tenint present que és un pensador de tradició platònica.

6. Us heu fixat que el text de Sant Agustí es repeteix en el text de Petrarca, en la veu de la seva consciència? Per què creieu que Petrarca utilitza el gènere del diàleg? Per què els interlocutors són l'autor i una veu del passat? Doneu una resposta tot relacionant-la amb el conjunt del text de Petrarca.

7. El text de Joan Lluís Vives ens parla de la degeneració del coneixement. Cerqueu les causes que dóna d'aquesta corrupció. Intenteu explicar-ho a partir de la parella verba & res.

8. Intenteu explicar el primer enunciat que Vico fa en el seu Discurs sisè :

"El coneixement de la natura corrupta dels homes invita a aprendre completament el cicle sencer de les arts liberals i de les ciències i mostra l'ordre recte, fàcil i perenne que cal seguir en aprendre-les."

Penseu que enuncia les tres parts del seu discurs: natura corrupta (punt de partida), disciplines educatives i procés d'aprenentatge.

9. Cerqueu en un diccionari general l'entrada HISTÒRIA, llegiu atentament la informació del seu article; després, cerqueu-la en un diccionari etimològic i compareu les dues definicions. Què en diríeu a propòsit de Vico?

10. Llegiu el text següent:

" [...] La paraula és la cosa més meravellosa d'aquest món perquè en ella s'abracen i es confonen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual de la Naturalesa [...]. Havent-hi en la paraula tot el misteri i tota la llum del món, hauríem de parlar com encantats, com enlluernats. Perquè no hi ha mot, per ínfima cosa que ens representi, que no hagi nascut en una llum d'inspiració, que no reflecteixi quelcom de la llum infinita que infantà el món [...]. Els poetes són els enamorats de tot el del món i també miren i s'estremeixen molt abans de parlar. Tot ho miren encantats i després es posen febrosos i tanquen els ulls i parlen en la febre: llavors diuen una paraula creadora i, semblants a Déu en el primer dia del Gènesi, del caos en surt la llum. I així la paraula del poeta surt amb ritme de so i de llum, amb el ritme únic de la bellesa creadora: aquest és l'encís diví del vers, veritable llenguatge de l'home [...]. I vosaltres mateixos que sou anomenats sobre tot poetes, ¿quan serà que entrareu profundament en les vostres ànimes per a no sentir altra cosa que el ritme diví d'elles al vibrar en l'amor de les coses de la terra? ¿Quan serà que menyspreareu tot altre ritme i no parlareu sinó en paraules vives? Llavors sereu escoltats en l'encantament del sentit, i les vostres paraules misterioses crearan la vida veritable, i sereu uns màgics prodigiosos [...] ."

Joan MARAGALL, Elogi de la paraula i altres assaigs, Ed. 62, Col. Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 1, Barcelona, 1978.

Cerqueu les diferències i les semblances amb una possible lectura combinada de tots els textos que heu treballat.

11. Cerqueu, en el context que us envolta, exemples on el discurs oral té com a suport el discurs escrit.

12. Creieu que el llenguatge matemàtic respon també a la dialèctica verba & res? Si els matemàtics d'avui canviessin aquest llenguatge, penseu que els seus postulats continuarien sent vàlids, que dos i dos continuarien fent quatre?

13. Intenteu bastir un discurs a partir del text següent, abans però, cerqueu el sentit original de les paraules LOGOS i MYTHOS (mythos, ja des del món antic, diferenciat de logos i pressupòsit d'aquest. Horitzó d'intel.ligibilitat. Physis: natura):

" [...] La perspectiva científica no és, en sentit estricte, cap veritable cosmologia. Només els divulgadors transformen la ciència en cientisme, ja que els científics accentuen una vegada i una altra els límits de les iniciatives científiques i són plenament conscients dels paràmetres purament quantitatius de la ciència. Però ni el científic, com a persona, no pot viure en un espai buit, ni la ciència no pot operar sense un món. Semblantment, ni la teologia es pot separar completament de tota cosmologia i limitar-se a exegesi o hermenèutica, ni la teologia pot pensar teories sobre un món no real. En una paraula, ni la ciència ni la teologia no poden funcionar, de cap manera, en la buidor cosmològica. Els electrons no són, potser, res més que energia quàntica que es pot detectar amb un comptador Geiger i els àngels són, potser, només una espècie de naturalesa purament intel.lectual, però l'home ha d'assignar, als uns i als altres, un lloc en un univers de llenguatge coherent o almenys consistent i existent, per tal de fer-los comprensibles, a la pràctica, per a la vida humana. Ara bé, sense el rerefons d'una cosmologia no podem trobar cap lloc per a electrons i àngels. I heus ací el que passa: extrapolem les dades i col.loquem els electrons i els àngels en les ruïnes d'una cosmologia passada [...]. Una cosa és que molts cristians ja no puguin professar el credo de Nicea, perquè les seves formulacions estan avui dia allunyades del sòl matern; i una altra cosa és pensar que ens podem desmitologitzar completament. Només podem remitologitzar, és a dir, envoltar-nos d'altres mites, transformar els mites i la nostra relació amb ells. Molts sistemes metafísics poden no ser convincents, però no podem reprimir la recerca d'una fonamentació de la physis, i el sentit de la metafísica no és res més que això. La correlació entre mite i logos és de natura constitutiva. L'un no pot existir sense l'altre. El nostre rerefons cosmològic no és independent del mite i tampoc la ciència i la teologia són possibles sense una base mítica [...]."

Raimon PANIKKAR, Invitació a la saviesa, Proa, Barcelona, 1997.