The hunting of the Snark
by Lewis Carroll
[Imitatio]
[Web version. 25-5-98/30-6-98]
Amadeu Viana
Lleida
LA CAÇA DEL MERMA
CRISI PRIMERA
TOCANT TERRA
"Bon lloc per a un Merma!" cridà el Campaner,
tot just tocant terra amb la marineria;
i duia cada home amb l'onatge primer
tingut per un dit dels cabells, com sabia.
"Bon lloc per a un Merma! Dic per segon cop:
vull bons tripulants d'esperit exaltat.
Bon lloc per a un Merma! Dic per tercer cop:
ho he dit ja tres voltes, tres és veritat."
Constava l'equip d'un bon Enllustrador--
més un Botiguer de Bonets i Capells--
més un Magistrat en disputes rector--
i un llest Tresorer molt versat en vaixells.
I un As del Billar, de gran habilitat,
que més en tindria que no pas deuria--
mes també un Banquer, per un alt preu llogat,
que amb cura la caixa tancada tenia.
A més, un Castor apamant la coberta,
o potser a proa tot fent punt de ganxo:
deia el Campaner que en perill dava alerta,
si bé mai ningú conegué el xafarranxo.
Hi hagué un mariner renomat per les coses
que havia oblidat quan ingressà en la nau:
rellotges, paraigües, anelles d'or closes,
i els vestits que duia quan féu cap al grau.
Tenia embalats quaranta dos fardells,
tots amb el seu nom, que així un paquet viatja:
mes no preguntà com es fa en els vaixells,
i tots els paquets quedaren en la platja.
Això de la roba s'ho prengué amb humor,
ja duia set jupes a sobre amb aplom,
tres parells de botes --i ara ve el pitjor,
havia oblidat per complet el seu nom.
Responia a un "Hola" o a altre crit forçat,
com ara "Fregiu-me!" o "Fregiu ma perruca!"
A "Ei-com-te-diguis!" o "Digue-li blat!"
Però especialment a "Tant-se-me'n-duca!"
Mes quan s'enfrontava a una altra clientela,
llavors acceptava un enèrgic llenguatge:
els seu amics li deien "Mitja Candela",
i els seus enemics "Pastisset de formatge".
"Fila de sapastre --migrat de judici--"
(això el Campaner mantenia amb veu ferma)
"P'rò el noi és valent! Això no és un caprici,
és tot el que cal si et trobes amb un Merma."
Jugaria amb hienes, tornant la mirada
amb un insolent i arrogant cop de cap:
"sols per animar-lo", va i una vegada
un ós passejà agafant-lo pel pap.
Vingué de Forner: més tard declarava--
per'xò el Campaner de poc no para boig--
que tan sols la Coca de Nous cuinava--
i cap receptari li feia prou goig.
L'últim de l'equip demana menció ferma,
tot i que semblava un pobre babau:
sols tingué una idea --p'rò com que era "Merma"
el bon Campaner l'incorporà a la nau.
Era Carnisser: digué majestuós,
quan la nau singlava feia una setmana,
que ell només matava Castors delerós.
Patí el Campaner una basarda arcana:
Va haver d'explicar amb paraules de gasa,
que en aquesta nau només hi ha un Castor;
que sempre ha estat un animal de casa,
i la mort seria un tràngol major.
En el bon Castor l'emoció es desferma,
hi va contestar, amb llàgrimes als ulls,
que aquell frenesí de la caça del Merma
no justificava depriments embulls!
Que el que convenia amb aquell Carnisser
era traslladar-lo tot prest a l'exili:
però el Campaner era d'altre parer,
no eren aquells plans per a un tal navili:
Sempre és navegar una difícil art,
amb una campana i una nau és més:
per tant declinava, per la seua part,
encara cercar, embolicar-se en res.
Sens dubte el Castor haurà d'aconseguir
un tros d'armadura de segona mà--
notava el Forner-- després, obtenir
un segur de vida d'un bon Escrivà:
El mateix Forner de lloguer oferia,
i si convenia també a preu de farsa,
les Assegurances: Contra el Foc de Dia
i una d'apropiada Anti-Calamarsa.
Quan el Carnisser per qualque lloc rondava,
setmanes després de l'episodi vist,
el Castor encara la cara girava,
i compareixia completament trist.
CRISI SEGONA
EL PARLAMENT DEL CAMPANER
Al gran Campaner tothom elogiava--
Per les seues taules, goig i simpatia!
Quin posat solemne! Era llest i es notava,
quan hom al seu front un esguard dirigia!
Tenia un gran mapa il.lustrant l'oceà,
sense cap vestigi d'element terrestre:
tots els tripulants el veren i agradà
perquè amb aquell mapa tothom era destre.
"Tròpics i Zenits, per què són, i els Dos Pols?
Què fem amb les Línies Meridionals?"
dirà el Campaner. I la tropa amb braols:
"Això sols són signes convencionals!"
"Hi ha traçats mapes amb illes, ports i un cap!
L'ardit Capità dugué el mapa de franc"
(opinava el grup) "com aquest mapa, cap!
Aquest és òptim, completament en blanc!"
Prou meravellós! Mes la gran confiança
en el Capità, d'aquesta tropa ufana,
travessant l'oceà patí una mudança,
car ell sols sabia tocar la campana.
Seriós, les ordres que dava amb calor
eren suficients per confondre l'equip.
Cridava "A estribord, amb la proa a babord!"
I quin timoner no n'estaria tip?
Sovint mesclava governall i bauprès:
cosa regular, diu ell, apologètic,
en llocs tropicals on l'oratge és espès
d'on ix el vaixell, diguem-ne, "mermètic".
L'error més bàsic arribà en alta mar,
quan el Campaner, esgotat i molest,
cridà que amb el vent de Ponent era rar
llavors que el vaixell navegués cap a l'est!
Passat el perill, arribats a la costa,
amb caixes, maletes, i estris d'artista,
a cap tripulant agradà la proposta:
cingles i timbes desbordaven la vista.
El bon Campaner, amb veu melodiosa,
va anar recitant, en veure'ls abaltits,
acudits recobrats de l'edat boirosa--
malgrat que l'equip només feia que crits.
Serví un bon cremat amb criteri magnànim,
i va fer-los seure tranquils a la sorra:
atents al discurs del seu Cap que dava ànim,
perquè un parlament com aquest no s'esborra.
"Amics, Romans, Paisans, pareu bé les orelles!"
(Tothom xalava sabent les al.lusions:
tres visques van fer repassant les botelles,
mentre el Cap servia quatre petricons.)
"Singlem força mesos, qui-sap-les setmanes,
quatre cada mes si la memòria és ferma,
(paraula d'honor del Cap de les Campanes)
i no hem vist fins ara ni rastre del Merma!"
"Singlem fa setmanes, fa qui-sap-los dies,
(set per setmana fa el recompte encara)
i un Merma que alleugi les enraonies
no l'hem entrevist ni de lluny ni fins ara!"
"Ara, gent, atenció, que desvetllaré
els inconfundibles cinc caràcters fins
que onsevulla on aneu us donaran fe
del discerniment de Mermes genuïns."
"El primer caràcter, per ordre, és el gust,
una mica flonjo, fat però cruixent:
com un gec que anés un xic massa just,
amb intensa flaire de Tija-de-Brent."
"Es lleva tard, amb això no m'hi avinc,
no entenc que sigui de cap manera sa
que esmorzi sovint quan el te de les cinc,
i acabi damunt sopant a l'endemà."
"És lent en les bromes pescant el matís.
Si en un acudit t'embarques per fortuna,
farà un llarg sospir, fondament infeliç:
treu un posat greu quan li n'expliques una."
"El quart és l'afició que té per les cisternes,
en duu amunt i avall, tot i que és abrupte,
creu que milloren les escenes modernes--
una opinió, diguem-ne, oberta al dubte."
"El cinquè és l'ambició. I després, s'apleguen
de menes distintes, com d'amagatotis:
uns que apareixen amb plomes i mosseguen,
i uns que esgarrapen i llueixen bigotis."
"Si bé un Merma comú no pot fer cap mal,
n'hi ha que són Empors, aviat és dit--"
Ací el Campaner tingué un espant real
car l'amic Forner se'ns havia esvanit.
CRISI TERCERA
EL CONTE DEL FORNER
El despertaren amb gel i madalenes--
l'animaren amb créixens i mostassa--
provaren amb pernil per calmar les penes--
i amb endivinalles contades en massa.
Finalment s'aixecà i pogué parlar,
un trist relat anuncià de bona gana;
féu el Campaner: "No vull sentir xisclar!
Callats!", i anava tocant la campana.
Hi hagué un silenci extrem! Cap crit, cap xiulada,
d'udol cap ni un, cap gemec categòric,
l'home dit "Hola!" contà sa malaurada
narració a tothom, amb un deix prehistòric.
"El pare i la mare eren pobres i honrats--"
Impacient, cridà el Cap: "Salteu això!
No perdem temps, tinc els minuts comptats--
cap Merma veurem si es fa fosc de debò".
"Salto quaranta anys" fa entre plors el Forner,
"I continuo amb convicció ferma
fins aquell dia en què em vàreu voler
dalt d'aquest vaixell per donar caça al Merma."
"Un oncle estimat (que tenia el meu nom)
em va fer notar quan li vaig dir adéu--"
"Salteu aquest oncle, passeu recte al rom"
tocant la campana fa el Cap, bastant greu.
"Va fer-me notar", continuà aquell sant,
"‘ Si el teu Merma és un Merma, m'està bé el joc:
porteu-lo cap a casa amb algun encant--
és bo en amanida i per encendre el foc. '"
"‘ Busqueu-lo amb didals --no podeu badar gens;
acaceu-lo amb confiança i forquetes;
amenaceu-lo amb una Acció dels Trens;
encanteu-lo amb sabó i rialletes-- ‘"
(Reblà el Campaner, "Un sistema exquisit!"
I esvalotat, va afegir de passada,
"Aquesta és la forma com sempre m'han dit
que aquesta captura ha de ser intentada!")
"‘ Ah, burlerut nebot, el dia espies,
que un Merma sigui Empor! Perquè aleshores
suau i sobtadament t'esvaniries,
el perdràs per sempre i sabràs per què plores! ‘"
"Això, tot això, fondament m'embarassa,
aquesta al.locució embolicada:
el meu esperit no és res més que una tassa
curulla a vessar de grumolls de quallada!"
"Això és, això és--" "Ja ho hem dit abans!"
tallà el Campaner, ben bé fet un furor.
I el Forner: "Insistiré sense descans.
Això és, això és el que em fa horror!"
"Entaulo amb el Merma --en la nit acomplida--
entre somnis punyents un delirant joc:
veig entre boires que el tinc en l'amanida,
i evidentment l'uso per encendre el foc;"
"Mes un dia sé que un Empor trobaré,
i en aquell moment (això no es pot dubtar),
suau i sobtadament m'esvaniré--
És una idea que no puc suportar!"
CRISI QUARTA
LA CAÇA
El Campaner, disgustat, arrufà el nas.
"Ara dir això, amb tot el que comporta!
És molt delicat, no és gaire bon pas,
quasibé amb el Merma darrere la porta!"
"Estaríem molt trists, ja ho podeu creure,
si el perdéssiu per sempre, estimat company--
Però això era cosa que havíeu de veure
i quan embarcàveu, contar-nos el plany."
"Amb tot el que comporta, ara dir això--
Jo juraria que ja ho he comentat."
I l'home dit "Hola!", en un pobre to,
digué: "Informí, en haver-me embarcat."
"Acuseu-me d'assassí --o de babau--
(En tothom la raó depèn de fils prims):
p'rò us asseguro que l'ombra de cap frau
no entra de cap manera entre els meus crims!"
"Ho he dit en hebreu --ho he dit en holandès--
ho he dit, que recordi, en alemany i en grec:
P'rò m'he descuidat (quin error he comès!)
que ací us enteneu en anglès, segons crec!"
Féu el Capità, "Una història penosa,"
mostrava a tothom un semblant disgustat,
"Com que hem arribat a una fi poc airosa,
no té més sentit allargar el debat."
Proclamà als seus homes: "El meu parlament,
ja m'empescaré manera d'acabar-lo,
el Merma és per ací, ho he dit fa un moment!
És vostra la tasca insigne de trobar-lo!"
"Busqueu-lo amb didals --no podeu badar gens;
acaceu-lo amb confiança i forquetes;
amenaceu-lo amb una Acció dels Trens;
encanteu-lo amb sabó i rialletes!"
"Car el Merma és un poc estrafolari,
d'una forma normal no l'atrapareu,
feu el que sabeu i proveu el contrari:
cap oportunitat no malbarateu!"
"Anglaterra espera --em nego a seguir:
la frase és ampul.losa però trivial:
mireu les coses que pugueu requerir,
i prepareu-ho tot per al combat final."
Firmà i barrà el Banquer tot de xecs en blanc,
i va canviar monedes en bitllets.
Es pentinà el Forner segut en un banc,
i els seus set abrics raspallà i deixà nets.
Esmolaven junts, el nostre Enllustrador,
més el Tresorer, ganivets i tallant:
i continuà fent ganxet el Castor,
com si tot allò no fos interessant:
Mes el Magistrat apel.là al seu orgull,
i esmentà (inútilment) per fer-li un servei
tot de casos triats com fent un recull,
en què fer ganxet infringia la llei.
El dels Barrets ideava, ferotge,
maneres noves de presentar un llaç:
i l'As del Billar, amb la mà del rellotge
es guixava, poruc, la punta del nas.
Al bon Carnisser, se'l veia impacient,
va presentar-se amb guants grocs i gorgera--
com si anés (va dir) a sopar amb més gent.
Comentà el Campaner, "Ves, quina fal.lera!"
"Feu les presentacions," va fer, "som amics,"
"Potser parlem i tot el mateix llenguatge!"
El Cap movia el cap com si tingués uns tics,
"Tot això," digué, "depèn molt de l'oratge."
El Castoret galumpava rampellut,
en veure el Carnisser com estava tot moix:
fins i tot el Fuster, beneit i panxut,
s'interessava per córrer com un coix.
"Sigues home!" digué el Cap, desconcertat,
quan engegà el Carnisser la ploradissa,
"Si trobem l'au Pet-Pet, un ocell extremat,
ens caldrà força quan entrem en la lliça!"
CRISI CINQUENA
LA LLIÇÓ DEL CASTOR
Van buscar-lo amb didals, no es distreien gens;
l'acaçaren amb confiança i forquetes;
l'amenaçaren amb una Acció dels Trens;
l'encantaren amb sabó i rialletes.
El Carnisser va concebre un pla astut
per tal d'explorar pel seu compte la zona;
un indret escollí fosc i costerut,
un lloc solitari, sense cap persona.
El Castor tingué la mateixa pensada:
va triar exactament el mateix lloc;
cap dels dos s'entusiasmà per la jugada,
i el disgust no amagaren tampoc.
Tenien al cap un pensament: "el Merma",
així com la insigne tasca d'aquell dia;
feren el mateix camí amb passa ferma
i cadascú va fingir que no ho sabia.
La vall anava cada cop estretint-se,
i la nit es feia més freda i obscura,
fins que caminaren tots dos sostenint-se
(sols per nerviosisme, no per tindre'n cura).
Un crit estrident trencà l'agitat cel,
allò era un clar signe d'un mal averany:
eriçà el Castor fins el més menut pèl,
i el bon Carnisser també se sentí estrany.
Pensà en aquell temps innocent i bonic--
de la seua infantesa oblidada enrera--
el crit tangible li recordà el xerric,
tocant la pissarra, de la llapissera!
"És el so del Pet-Pet!", declarà espantat,
(era el mariner anomenat "Babau").
"Ara el Campaner," va afegir confiat,
"anunciaria, ‘ ja he sentit aquesta au! '"
"Així canta el Pet-Pet! Podeu anar comptant;
segur que trobeu que ho he dit dues voltes.
La cançó del Pet-Pet! Ja anem acabant,
amb aquesta, ho hauré anunciat tres voltes."
El nostre Castor, escrupolós, comptava
escoltant desesperat cada paraula:
va desanimar-se i gairebé anardava,
en la tercera tornada de la faula.
Trobava que, malgrat sa prudent atenció,
no havia aconseguit entendre el recompte,
calia que entrenés el seu caparró,
tornés a començar i parés més compte.
"Dos més un --si això és una cosa possible,
crec que es fa comptant amb els dits i amb els polzes!"
Plorant, recordava la forma temible
d'aprendre les sumes: a base de colzes.
"Sí que és possible," digué el Carnisser, "sí!
Clar que és possible, n'estic força segur.
És ben bé possible, porteu-me un plomí,
i tanta tinta i paper com pugueu dur."
El Castor dugué tinta, paper i ploma,
i tot d'objectes per les necessitats:
mentre estranys éssers eixien de la coma,
i els observaven amb ulls meravellats.
El Carnisser, capficat, no hi parà esment,
escrivia amb una ploma a cada mà,
i s'explicava de forma tan adient
que el punt el Castor en un moment copsà.
"Començarem amb el Tres el primer tema--
un número ideal que tanca el circuit--
Set i Deu sumem per resoldre el problema,
multipliquem per Mil i en llevem Vuit."
"Dividirem el resultat, com veureu,
més o menys entre Nou-Cents Noranta Dos:
n'hi llevarem Disset i observareu
un resultat perfecte i meticulós."
"El sistema emprat diria de bon grat,
ara que encara és fresc al meu magí,
si tingués el temps i vós l'entrellat--
i només n'aclariríem un bocí."
"En un moment he trobat el que fins ara
havia estat un misteri general,
pel mateix preu puc oferir-vos encara
una gran Lliçó d'Història Natural."
Continuà així, sense interrupció
(oblidant qualsevol Llei de Propietat,
aquesta forma d'impartir instrucció,
causaria alarma en la Societat),
"És aquest Pet-Pet un ocell extremat,
on es revela un perpetu perfil:
el gust quan vesteix és desenraonat--
va davant dels anys en matèria d'estil:
"Saluda a tothom que hagi trobat abans:
sobre corrupcions, no en vol saber res:
també en les col.lectes allarga les mans,
tot i que són festes on no apareix més."
"Quan és cuinat és més bo que el corder,
millor que les ostres encara, o que l'ou:
(els uns guardarien en pots el sobrer,
i els altres la resta en tasses de brou:)"
"Un polsim de pega per coure'l amb taps:
i ara ve el truc que us servirà de guia:
mentre l'estofeu amb uns esparadraps--
cal sobretot preservar la simetria."
Així el Carnisser llargament s'explicava,
quan es va adonar que calia concloure,
plorava content i tan bé s'expressava
que l'amic Castor va arribar a commoure.
Confessà el Castor amb ulls indulgents,
molt més eloqüents que l'anterior plor,
que aquells deu minuts eren més fefaents
que aprendre dels llibres setanta anys de cor.
Els dos de la mà tornaren i el Cap,
corprès (de moment) d'una noble emoció,
digué, "Tot això compensa el maldecap
d'una travessia sense anticicló!"
Tan amics van ser Castor i Carnisser
que amics com aquest no es troben sovint;
l'hivern i l'estiu amb afecte sincer
se'ls veia a tothora a tots dos departint.
I quan ve (com sempre) el temps de les baralles
--són coses que arriben malgrat la il.lusió--
el cant del Pet-Pet els torna a les rialles,
celebrant així sa incontestable unió!
CRISI SISENA
EL SOMNI DEL MAGISTRAT
Van buscar-lo amb didals, no es distreien gens;
l'acaçaren amb confiança i forquetes;
l'amenaçaren amb una Acció dels Trens;
l'encantaren amb sabó i rialletes.
Mes el Magistrat, cansat de demostrar
que el Castor brodant obrava malament,
s'adormí i l'ésser s'hi va presentar,
en somnis, al seu fantasieig imponent.
Somià prendre part en un pobre Judici,
on el Merma amb toga, lents i barretina,
defensava un porc de qualsevol indici
d'haver fugit de la seua corralina.
Molts declararen, sense error ni omissió,
que un corral desert no era cap meravella:
i el Jutge exposà l'estat de la qüestió
amb disposició i rica cantarella.
La imputació no es va formular bé,
sembla que el Merma aviat aconseguí
parlar tres hores i ningú no entengué
en què hauria faltat aquell garrí.
Cadascú en el Jurat tenia un parer
(abans de procedir a la imputació),
parlaren alhora i ningú va saber
què deia el seu company de comissió.
"Sapigueu--" féu el Jutge: i digué el Merma
"Fuig! És obsolet aquest extrem legal!
Amics, tot el tema té una base ferma
en una antíquissima llei senyorial."
"En la Traició el garrí semblaria
haver col.laborat, sense intervenir:
mes no és Insolvent, el plet no s'escauria,
si no té cap deute, no hi ha res a dir."
"No discutiré si hi ha hagut Deserció:
i delicte espero que no en la mesura
(si el cost del litigi està en relació)
que la Coartada té bona estructura."
"Votin el destí del meu pobre client."
I ací l'orador va romandre assegut,
li demanà al Jutge un bon plantejament
i un resum del procés en menys d'un minut.
De resums, el Jutge digué no saber-ne;
en canvi, el Merma s'anava emocionant,
feia resums curts i de tan bons va fer-ne
que digué més coses que cap Declarant!
Renuncià el Jurat, més tard, al veredicte,
per si amb la paraula algú s'embarbussava:
van pensar que el Merma clouria el conflicte
si sobre aquell tema també es pronunciava.
El Merma dictà un veredicte estable
tot i els oficis que feia des d'ahir:
sense cap pena dictaminà "CULPABLE!"
El Jurat murmurà i algú es va esvanir.
Després arribà l'esperada sentència,
massa atabalat, el Jutge es quedà mut:
el Merma s'alçà corprenent l'audiència,
havent imposat un silenci absolut.
La sentència fou "Exili de per vida,
i un pagament després de quaranta lliures."
El Jutge, entre crits, no la trobà lluïda,
i a més legalment feia de mal subscriure's.
Aviat s'apagà tota aquella alegria,
quan el carceller va informar, entre planys,
que la sentència no faria cap via,
que el porc era mort des de feia alguns anys.
El Jutge marxà fondament disgustat:
però el Merma, potser una mica perplex,
havent exercit com un bon advocat,
bramava encara per un acte reflex.
Tot això somiava el Magistrat i el bram
cada cop sentia més amplificat:
fins que el despertà l'escandalós reclam
del bon Campaner tocant al seu costat.
CRISIS SETENA
EL DESTÍ DEL BANQUER
Van buscar-lo amb didals, no es distreien gens;
l'acaçaren amb confiança i forquetes;
l'amenaçaren amb una Acció dels Trens;
l'encantaren amb sabó i rialletes.
I el Banquer, fornit d'un coratge insòlit
que va ser causa d'expectació ferma,
avançà com un boig amb l'ànim enjòlit
i es perdé de vista bo i cercant el Merma.
El buscava amb didals, no es distreia gens:
un Esclafavent va sortir d'improvís
i arreplegà el Banquer, que feu un crit tens,
car li fou difícil fer-se fonedís.
Oferí un descompte --presentà un taló
(fet al portador) de set lliures i mitja:
més l'Esclafavent intentà un saltiró,
atrapa al Banquer i de nou me'l trepitja.
Sens fre ni aturador --els ullals frumiosos
ací i allà cruixien salvatgement--
ell dava salts i bots curts i aparatosos,
bregava i es baté fins l'ensorrament.
Quan vingué la gent l'Esclafavent fugia:
vingueren guiats per una queixa arcana:
féu el Campaner, "Això és el que em temia!"
i solemnement va tocar la campana.
La cara ennegrida, amb prou feines podia
recordar com era, recobrar l'aspecte:
tanta fou la por que l'armilla emblanquia--
Així que l'escena feia gran efecte!
Com confirmant l'horror d'aquell dia idiota,
s'aixecà vestit com un príncep de faula,
i comunicava amb absurda ganyota
el que no podia expressar de paraula.
Caigué en la cadira --s'arreglà el cabell--
entonà, com orat, una imutació
tan útil com fútil entre el desgavell,
i anà repicant amb un os la cançó.
"S'està fent molt tard --som-hi, deixem-lo en pau!"
exclamà el Campaner, pres d'un bon espant.
"Hem malversat mig dia, adéu-siau,
al Merma perdrem si es fa fosc pel voltant!"
CRISI VUITENA
L'ESVANIMENT
Van buscar-lo amb didals, no es distreien gens;
l'acaçaren amb confiança i forquetes;
l'amenaçaren amb una Acció dels Trens;
l'encantaren amb sabó i rialletes.
Evitaven pensar que fos un fracàs
la caça, i el pobre Castor, commogut,
llançant-se amb la cua saltava al compàs,
mentre el dia vivia l'últim minut.
Féu el Capità, "Tant-se-me'n-duca crida!
Crida com un boig, dóna-ho per cosa ferma,
belluga les mans, mou el cap fora mida,
és cosa segura que ha trobat un Merma!"
Tothom l'admirava i el bon Carnisser
digué: "Sempre fou un perfecte bromista!"
Tots embadalits miraven el Forner
dalt d'un puig, anònim i protagonista.
Erecte i sublim, un moment en la vida.
Al següent van veure que aquella figura
(com pres d'un espasme) queia estabornida,
i van escoltar ben atents, amb paüra.
"Un Merma!", sentiren les gents, esverades:
el crit aquell dia encomanava el tremp.
Seguiren després visques i riallades:
i més tard el mot ominós, "És un Emp-"
Després el silenci. Molts imaginaren
haver sentit un breu i erràtic sospir
que sonava com "-or!", i altres declararen
que era l'oreig només, potser fent un gir.
Es féu fosc. Cercaven i van trobar poc,
ni Plomes, ni Botons, ni cap pista ferma
que els pogués indicar que eren prop del lloc
on l'amic Forner hauria vist el Merma.
Al bell mig d'aquell darrer mot, finalment,
al bell mig del riure, del seu frenesí,
s'havia esvanit suau i sobtadament--
pel fet que era el Merma un Empor, vet ací.
Imitatio de The Hunting of the Snark, by Lewis Carroll
Amadeu Viana
Lleida, 25-5-98, 30-6-98