Al meu entendre, Ciceró aborda en aquestes dues obres el nucli relacional de la vida humana, la seua imprescindible complexitat social: la relació humana (i més concretament, l'amistat) com a construcció de l'altre i el self, i el creixement (i més concretament, la vellesa) com a avaluació de l'experiència. Una lectura combinada dels contrastos que presenta i les opinions que avança cada tractat pot ser molt interessant, a la llum del que sabem avui dia sobre Amor & Amistat (cf. Aracil, Persona & Persones [versió multicopiada]). La dimensió horitzontal (o de l'amistat) i la dimensió vertical (o de la vellesa) semblen complementàries en la comprensió de la humanitat. Les dues dimensions són abordades per Ciceró a partir dels extrems, la distància mínima de l'amic i l'escala de la vellesa i l'experiència, un altre punt sense retorn. Els dos casos conviden a considerar la humanitat en termes de relacions i canvis, i els dos limiten precisament amb l'altre nucli relacional fonamental, l'amor, sobre el qual hauríem d'atendre tant al que narren els poetes com al que expliquen els filòsofs. Caldria partir per enfocar el tema del plantejament de Virtuts & Passions com és abordat en filosofia almenys fins a Hume. És important, sense dubte, Love's Knowledge, de Martha Nussbaum, i l'estudi de Murray S. Davis, Intimate Relations; a més de l'estudi de Luigi Pizzolato, La idea de la amistad, i el recull d'assaigs de R. Porter & S. Tomasell, The dialectics of friendship. He trobat un assaig de Paul Ricoeur completament ciceronià sobre "socius", com a base hermenèutica de les relacions personals. Sobre la vellesa, conec (així de moment) Humor and aging, un estudi sobre l'humor entre gent gran, i l'estudi de l'antropòleg J. M. Fericgla sobre fer-se gran; Brel té una esplèndida cançó sobre els vells.
[Text complet de la introducció d'Amadeu Viana a l'edició en paper de FiC: Vells amics: virtuts i passions ]
[Nota sobre l'edició (abril 2002)]
Transcripció de Glòria Guiteras, Dolors Alòs
i Glòria Farré.
Correcció (juny 2000), Òscar
Bagur i Marta Villalonga.
Correcció de Maria Paredes i Amadeu Viana (desembre
2000)
Correcció de Jaume Gomila (abril 2002)
Important. Les transcripcions que presentem ací (com les
notes anteriors) són provisionals; estan encara pendents de la darrera
correcció filològica; apareixen ací gràcies,
en primer lloc, a Maria Paredes, que ens ha deixat els textos per treballar,
i als estudiants d'Història de la Filologia de la UdL que s'hi han
posat per primera vegada; hem intentat oferir una versió moderna
del text de Febrer i Cardona, que respectés la morfologia i el lèxic,
i que adaptés l'ortografia, per tal de facilitar-li la lectura al
lector actual; es tracta, doncs, d'una versió relativament pròxima
a la que publicaríem. Entenem que el possible lector d'aquests arxius
en comprendrà la intenció i ens disculparà (o ens
advertirà) dels errors. Les darreres correccions han estat fetes
l' abril del 2002.