Navegació Secretum
// Secreto
mio, XXII-XXIII.
Fragments llatí i castellà del començament del llibre II. Edició llatina de, pàgs. 52-78; edició castellana de F. Rico, Obras: Prosa I, Alfaguara, Barcelona, 1978, pàgs. 66-79.
Navegació La consciènciaComentari. Conforme a la condició humana és que l’home arribi al seu propi sistema metafísic, perquè en ell es justifica i es defineix. A través de la història l’home pot arribar a ésser totes les coses, perquè les lletres són coneixement complet: instrument de perfecció individual i intransferible. Són en si una filosofia. Petrarca ofereix una mena de teologia sobre la paraula escrita, un examen de consciència que passa per l’anàlisi de la paraula. Les fonts són moltes, la tria important, però cosa cabdal és l’ús que se’n fa. Perquè molt diferent és dir i consciència. En tant que la paraula és indissociable d’allò que predica, hi ha alguna cosa en els textos que cal descodificar. La finalitat de la tradició escrita és formar a l’home, no satisfer el seu ego. Perquè la quantitat, tot i lligada a la qualitat, no fa més petita la distància entre saber i ignorar. L’acumulació de coneixements no és el veritable coneixement ni la funció de conèixer. De què serveix tenir memòria de la història d’altres si no la tenim de la nostra pròpia història? Per tant el camí de la història no es dirigeix cap al present i el futur sinó cap al passat. La paraula escrita sols es realitza a través de la comunicació, la més complexa funció del llenguatge. Sols a través d’aquesta paraula s’arriba a l’examen, a l’anàlisi que posa en connexió l’home i la tradició.