Notícies

Va a la pàgina de dinamitzacióA la pàgina notícies2 Última modificació 26 de novembre de 2002
Cap al final
Últimes notícies
A l'inici


 

Escola Judicial: un terç de l'última promoció de jutges s'ha apuntat a classes de català


Un terç de l'última promoció d'alumnes de l'Escola Judicial s'ha apuntat aquest curs a les classes de català que s'imparteixen al centre amb caràcter optatiu. En concret, dels 234 alumnes que componen l'última promoció de jutges, 73 han escollit l'ensenyament del català, segons van informar a Europa Press fons del Consell General del Poder Judicial.

El coneixement de l'èuscar, del gallec i del català és un mèrit que es té en compte per optar a les places de jutge als territoris de l'Estat espanyol on aquestes llengües són oficials. A més a més, i segons les mateixes fonts, pot influir en l'alt nombre d'alumnes que volen aprendre català el fet que l'Escola Judicial té la seu a Barcelona, on els nous jutges han de formar-se durant dos anys.

L'acord del Consell General del Poder Judicial pel qual es considera un mèrit addicional conèixer la llengua "cooficial" per aconseguir plaça de jutge a les autonomies on es parli, està recorregut davant el Tribunal Suprem per algunes associacions judicials.

Font: Informació elaborada pel Servei lingüístic del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya (CICAC) a partir de Diari de notícies de wwww.laley-actualidad.es, 20.09.99.
 
 
 

A l'inici

 

II Congrés de l'Advocacia Catalana
Tarragona
(29 de setembre a 2 d'octubre de 1999)

L'advocacia catalana reclama la normalització lingüística del món del dret

Dissabte, 2 d'octubre, el plenari del II Congrés  de l'Advocacia Catalana, celebrat a Tarragona, va acordar reclamar que el coneixement del català sigui un requisit a l'Administració de justícia.

Els advocats van aprovar per una àmplia majoria -233 vots a favor, 43 en contra i 5 abstencions- la subponencia de normalització lingüística, defensada per la Comissió de Normalització Lingüística del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya. La subponència -el congrés constava d'una ponència única, estructurada en 17 subponències- manté que "davant la situació encara preocupant de la nostra llengua en l'àmbit del dret, l'advocacia fa una crida a l'impuls de la seva normalització per la Generalitat en totes les professions jurídiques i en l'Administració de justícia a Catalunya, on hauria de fer-se'n un ús preferent".

Segons el text aprovat, "els col·legis d'advocats i el Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya han de tractar el català com la seva llengua pròpia i oficial". Els advocats també insten a "impulsar la reforma de la Llei orgànica del poder judicial i establir una específica intervenció de les comunitats autònomes al Consell General del Poder Judicial, la constitució d'una institució de govern judicial catalana i l'acreditació lingüística necessària a l'Administració de justícia, als registres públics i a l'Administració pública en general".
 
 

Implicació i adaptació a la realitat social

La subponència reclama que jutges, fiscals, secretaris i funcionaris coneguin el català. El text aprovat pretén assolir la plena normalització del català tant en l'advocacia com a l'Administració de justícia, respectant la lliure tria de llengua. Això és, el text advoca per la implicació social i l'adaptació a la realitat social dels operadors jurídics i judicials.
 
 

Ús preferent de la llengua que actualment està en inferioritat

Josep Canício, un dels ponents i portaveu de la comissió de normalització lingüística, va ressaltar que "l'únic que hem fet al congrés és recollir el que ja estableix la Llei de política lingüística i acabar així amb la situació actual, en la qual moltes vegades ens sentim advocats de segona per usar el català en la nostra feina". Canício va remarcar que "per "preferent" no s'ha d'entendre una imposició del català, sinó una promoció de la llengua que actualment està en inferioritat. De fet, no hi ha cap mesura que obligui ningú a usar el català, és optatiu". Canício va insistir en el dret que tenen tant els ciutadans com els advocats a expressar-se en català quan, per exemple, compareixen en un judici.

El text aprovat reclama a la Generalitat que impulsi de forma activa la normalització lingüística en totes les professions jurídiques i que el català sigui llengua d'ús preferent per als advocats. És a dir, per garantir els drets dels clients, els advocats els han d'atendre en la llengua oficial de Catalunya que desitgin els clients, tant en les actuacions davant l'Administració de justícia com en les actuacions d'assessorament i redacció de tota mena de documents. Segons el text, també "hi ha d'haver una actuació conjunta i paral·lela [del Consell i dels catorze col·legis catalans] amb les universitats, notaris, procuradors i l'Administració de justícia, ja que és un compromís i un deure amb la societat, i una manera de col·laborar en l'afermament de la nostra cultura".

Les esmenes que eren contràries als trets bàsics de la subponència van ser rebutjades pel plenari.

El text final aprovat insta els advocats que, en els escrits que presentin als jutjats, recordin que els ciutadans tenen dret a rebre les sentències en la llengua que sol·licitin, sense retards per raó de llengua, segons l'article 13.3 de la Llei de política lingüística.

Font: Informació elaborada pel Servei lingüístic del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya (CICAC) (3.9.99). Fonts complementàries (edicions del 3.9.99): ABC, Avui, El Mundo, El País, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia.
 
 
 

A l'inici

BALANÇ I CONCLUSIONS DE LES JORNADES PER A LA COOPERACIÓ EN L’ESTANDARDITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Els dies 25 i 26 de novembre de 1999 van tenir lloc a Barcelona, a l’Institut d’Estudis Catalans, les primeres Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística, organitzades per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, presidides pel senyor Joan Argenter, president de la Secció Filològica, i coordinades pels senyors Isidor Marí, membre de la Secció Filològica, i Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció de l’Institut d’Estudis Catalans.

 Trenta-tres ponents dels diferents àmbits professionals i territorials de la llengua catalana han participat en aquestes Jornades i han contribuït a assolir-ne el principal objectiu, que era donar a conèixer les activitats de col·laboració de la Secció Filològica en tots els àmbits professionals relacionats amb la llengua en els diferents territoris de llengua catalana i valorar-ne l’eficàcia, a fi d’establir un marc adequat que faciliti i sistematitzi la participació dels sectors socials més directament implicats en el procés d’estandardització i elaboració funcional de la llengua, i d’aquesta manera garantir la disponibilitat de criteris i recursos lingüístics necessaris perquè el català pugui ser usat en totes les funcions socials.

Les Jornades han comptat amb tres-cents dotze participants, gairebé tots provinents d’arreu dels Països Catalans: 80,5 %, de Catalunya; 9,9 %, del País Valencià; 8,3 %, de les Illes Balears; 0,7 %, de la Catalunya Nord; 0,3 %, d’Andorra, i 0,3 %, d’altres orígens. Per la dedicació professional, els percentatges són els següents: lingüistes i lexicògrafs en general, 19,6 %; assessors lingüístics i/o correctors, 44,9 %;  traductors i/o intèrprets 7 %; professors universitaris i d’ensenyament mitjà, 19,6; altres professionals, 7 %, i estudiants universitaris, 1,9 %. Finalment, segons les entitats en què treballen tenim els següents percentatges: Administració, 28,5 % (l’Administració autonòmica és la que compta amb un major nombre de participants, 19,2 %); universitat i centres d’ensenyament, 27,2%; altres entitats, 32,4% (que inclou el TERMCAT, 3,2 %; els mitjans de comunicació públics i privats, 5,1 %; institucions privades, 7,4 %, i l’Institut d’Estudis Catalans, 12,5%), i professionals autònoms 11,9 %.
El text que segueix és la transcripció literal de les conclusions a què van arribar els organitzadors i els participants després de dos dies de ponències i taules rodones.
 
 
 

 Arribats al final d’aquestes Jornades, ens correspon valorar en quina mesura s’han acomplert els objectius amb què havien estat convocades i recollir les propostes de cooperació que hi han estat presentades, a fi de traslladar-les al Ple de la Secció Filològica i, en la mesura que calgui, als òrgans de decisió de l’Institut d’Estudis Catalans en general.
 
 

I

 El primer objectiu de les Jornades era donar a conèixer les activitats de col·laboració de la Secció Filològica en els diferents àmbits professionals i territorials de la llengua catalana, a fi de considerar-ne la idoneïtat i l’aplicabilitat futura en altres sectors o zones.
 Aquest objectiu es pot considerar assolit en línies generals, en primer lloc, amb la presentació de les línies de treball de la Secció Filològica i de l’estructuració organitzativa d’aquesta Secció en comissions i oficines; en segon lloc, en una perspectiva territorial, amb la ponència relativa a les jornades que efectua anualment la Secció Filològica a llocs diversos del territori lingüístic, i, sobretot, en tercer lloc, amb l’exposició sectorial dels treballs realitzats en l’àmbit educatiu —conjuntament amb la Universitat de les Illes Balears o per mitjà dels projectes vinculats al CREL (Centre de Referència en Enginyeria Lingüística) i al desplegament de la xarxa telemàtica educativa—, en l’àmbit de l’assessorament lingüístic —tant pel que fa als serveis públics com a la supervisió de textos en el camp editorial i dels mitjans de comunicació—, en l’àmbit de l’onomàstica, el lèxic i la terminologia —al qual hem dedicat una atenció especial a causa de la seva pròpia magnitud i diversitat— i, finalment, en l’àmbit de la comunicació i la creació literària.
 En futures jornades es podrà prestar atenció específica a algun d’aquests sectors i donar més cabuda a professionals de camps com la publicitat, els mitjans de comunicació o la traducció, sobre la tasca dels quals no hem tingut oportunitat d’aprofundir en aquesta ocasió.
 La finalitat primordial de les Jornades era, precisament, analitzar les modalitats de cooperació que s’han donat fins ara per tal d’identificar les més indicades per al futur. Aquesta ha estat sobretot la funció dels debats, en els quals els ponents externs a la Secció Filològica i els participants a les Jornades han fet les seves observacions i els seus suggeriments.
 Com a qüestió prèvia, al llarg dels debats s’ha considerat necessària la distinció entre la codificació normativa, l’estandardització i l’especialització funcional de la llengua. La codificació normativa és una responsabilitat de l’IEC, en la qual és positiu que col·laborin els professionals de la llengua. En l’estandardització —com a procés social d’establiment de la varietat comuna de la llengua— és on la cooperació entre els professionals de la llengua i l’autoritat acadèmica pot resultar més fecunda. Finalment, l’especialització funcional queda en bona part fora de l’àmbit de la codificació normativa —com és el cas dels registres argòtics o més col·loquials propis d’alguns gèneres de la comunicació? i és sobretot responsabilitat de determinats professionals de la llengua, per bé que també hi convingui l’orientació de l’IEC.
 D’altra banda, els assistents ham remarcat la importància que l’IEC difongui orientacions generals clares sobre les variants territorials de la llengua estàndard, per exemple en la nova gramàtica normativa en curs d’elaboració. Es considera especialment preocupant que algunes administracions educatives tendeixin a bandejar formes de la llengua comuna que són vives en el seu territori, encara que no siguin les més generals, amb l’afany d’accentuar la diferenciació respecte a la resta de la comunitat lingüística.
 Alguns participants consideren igualment inadmissible que en els processos de correcció es modifiquin opcions lingüístiques de l’autor coincidents amb la posició normativa: tot i la utilitat dels llibres d’estil, aquests no poden ser gramàtiques alternatives dissidents.
 
 

II

 Un dels objectius de les Jornades era estudiar les vies que podrien ser operatives per a identificar conjuntament les necessitats d’orientació normativa i de criteris per als usos específics de la llengua en els sectors més rellevants per a l’estandardització. De les aportacions fetes al llarg de les sessions es desprèn que algunes formes possibles de cooperació en la resolució d’aquest tipus de necessitats podrien ser:
 1) L’establiment d’un sistema d’interrelació entre els serveis lingüístics de mitjans de comunicació, el TERMCAT i l’IEC, que permetés la resolució immediata i concertada —encara que fos provisional— de neologismes.
 2) La necessitat d’activar la comissió de treball prevista pel conveni entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’IEC, i d’establir altres acords semblants amb les administracions educatives; una de les possibles accions en el camp educatiu seria la realització d’una anàlisi de les faltes i dificultats d’aprenentatge més freqüents, a fi de valorar les eventuals necessitats d’adequació didàctica o normativa. L’escola pot contribuir decisivament a la familiaritat gradual de tots els infants amb les variants territorials de l’estàndard i aconseguir la integració en la llengua comuna de recursos lèxics i expressius de tots els parlars. Seria especialment important que el sistema educatiu de Catalunya fomentés un procés d’aquest tipus, ja que aquesta actitud facilitaria l’acceptació de la llengua comuna per la resta dels catalanoparlants.
 3) S’ha valorat molt positivament la iniciativa de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana d’elaborar unes orientacions lingüístiques per a l’escola d’acord amb la Secció Filològica, tal com ha fet la Universitat de les Illes Balears.
 
 

III

 Un altre objectiu es referia a la viabilitat de fer un seguiment sectorialitzat de l’aplicació de les propostes normatives i als criteris adequats de difusió d’aquestes propostes.
 Pel que fa als sistemes que adopti l’IEC per a la difusió de les noves propostes normatives, els participants han suggerit que pot resultar convenient recollir prèviament opinions sobre determinats punts especialment crítics, que cal expressar les propostes amb la màxima claredat argumentativa i que s’ha de preveure el procés social d’implantació progressiva d’aquestes noves directrius, amb els terminis adequats d’adaptació.
 D’altra banda, tot reconeixent que la normativa lingüística fixa un marc d’actuació obert a propostes diverses d’elaboració funcional de la llengua per a necessitats particulars, és convenient que s’arbitrin sistemes de seguiment de l’aplicació de les propostes normatives i d’identificació dels problemes que aquella elaboració suscita. Pel que fa a les formes de seguiment sectorialitzat que s’han considerat viables, els participants han esmentat sobretot la conveniència d’organitzar un sistema de seguiment de la qualitat lingüística en els usos públics més rellevants, començant per definir operativament el concepte de qualitat lingüística i el procediment de mesurar-la. La cooperació dels serveis lingüístics dels diversos sectors amb l’IEC seria especialment eficaç en aquest camp.

IV

 Els altres dos objectius de les Jornades es referien a l’establiment de sistemes organitzatius adequats per a fer efectiva la cooperació dels professionals de la llengua en les tasques de la Secció Filològica i en el procés d’estandardització i elaboració funcional del català. Les propostes que han sorgit al llarg de les Jornades en relació amb aquest punt són les següents:
 1) Continuar les visites anuals de la Secció Filològica als diversos indrets del territori lingüístic; en futures ocasions caldria accentuar els intercanvis amb els professionals de la llengua en aquella zona i buscar amb ells la manera més adequada de tractar les dificultats específiques del seu entorn. En algunes zones es pot pensar en l’organització de comissions territorials de treball com la que s’ha establert amb la Universitat de les Illes Balears, quan les necessitats ho justifiquin.
 2) Conferir un caràcter periòdic a aquestes Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística —cada dos anys, per exemple— i dedicar primordialment les futures edicions a aprofundir en algun sector determinat i en punts concrets del llenguatge.
 3) Consolidar i agilitar el sistema actual de canalització de consultes lingüístiques entre els serveis d’assessorament, el TERMCAT i l’Oficina de Consultes de l’IEC, a fi que disposi dels mitjans adequats i respongui en terminis raonables els dubtes puntuals que li siguin plantejats. Els articles sobre llengua publicats per membres de la Secció Filològica poden ser una via adequada per a la difusió d’algunes d’aquestes resolucions. En determinats àmbits territorials —com les Illes Balears— es pot avançar en l’establiment d’un sistema similar de distribució de tasques en l’assessorament lingüístic. La constitució d’una base de dades comuna on es classifiquin els casos estudiats podria ser també de gran utilitat.
 4) Pel que fa a la normalització terminològica, hom ha suggerit la conveniència d’ampliar la representació, en el Consell Supervisor del TERMCAT, d’especialistes en ciències, tècniques i humanitats, de promoure els mecanismes més efectius d’implantació terminològica i d’establir canals de relació directes amb els usuaris. Així mateix, és desitjable que s’avanci en els sistemes de coordinació amb els grups universitaris actius en terminologia.
 5) En un altre ordre de coses, s’ha valorat la utilitat de l’ampliació del seguiment de la neologia en els usos espontanis i orals, i l’aportació que els materials recollits per l’Observatori de Neologia poden representar en l’elaboració de la nova gramàtica normativa.
 6) Mantenir i ampliar les cooperacions entre els grups universitaris de recerca i l’IEC, tal com es fa en el marc del CREL, no sols en el camp de la recerca aplicada o R+D, sinó també en la recerca bàsica sobre la llengua.
 7) Facilitar l’accés a les dades lingüístiques per mitjà de la xarxa telemàtica educativa o del portal específic que prepara el centre de distribució de recursos lingüístics del CREL i l’IEC.
 8) Impulsar la incorporació del català a les tecnologies de la informació i la comunicació, requisit indispensable per al desenvolupament normal de la llengua en la nova societat del coneixement. Cal vetllar sobretot perquè les noves eines de tractament informàtic de la llengua siguin vàlides per a totes les variants territorials de la llengua estàndard.
 9) Articular de manera complementària els sistemes telemàtics d’informació sobre la llengua (webs, portals) i els sistemes de participació existents (com la llista de distribució Zèfir). Iniciar un fòrum sobre l’estandardització que permeti als professionals de la llengua que ho desitgin fer arribar observacions, propostes o suggeriments a la Secció Filològica i faciliti a aquesta Secció la consulta als especialistes en un camp determinat sobre criteris o estudis en preparació. La modalitat anomenada grup de notícies pot ser especialment adequada per a aquesta funció. En la mesura que convingui, es poden crear grups de notícies sectorials o llistes de distribució per a grups de treball específics. A fi d’emprendre aquesta iniciativa d’una manera realista i d’avaluar-ne l’operativitat i les necessitats de gestió, hom ha suggerit d’iniciar-la amb una prova pilot. En aquest procediment d’intercomunicació, cal facilitar la reflexió i l’elaboració meditada de criteris, i distingir-la de la resolució ràpida de consultes concretes. En qualsevol cas, es tracta que el sistema permeti recollir opinions qualificades, i no sotmetre a votació els criteris lingüístics normatius.
 10) Preveure la constitució d’un cercle de professionals de la llengua que permeti ampliar la cooperació sectorial i territorial amb la Secció Filològica en l’adaptació de la normativa a les noves necessitats, l’estandardització i l’especialització funcional.
 11) Establir formes permanents de coordinació entre totes les institucions polítiques de l’àrea lingüística catalana, les quals han de prestar un suport actiu inequívoc a les formes de cooperació establertes entre els professionals de la llengua i l’Institut d’Estudis Catalans, en reconeixement de la seva condició d’autoritat acadèmica. Aquesta coordinació resulta indispensable per a garantir la difusió pública en tot el territori d’un model estàndard comú, per a l’adopció de criteris compartits en els nomenclàtors toponímics i la consecució de textos administratius vàlids per a tot el domini lingüístic. Més concretament, s’ha proposat que s’estenguin les mesures legislatives adoptades per algun dels poders autonòmics a fi de preservar el patrimoni toponímic —especialment en els topònims de nova creació— de denominacions alienes a la identitat històrica.
 12) Intervenir, en la mesura que sigui possible, davant de les editorials que més incidència tenen en la publicació de llibres de text en llengua catalana i especialment de manuals de llengua catalana, per tal que —salvant-ne les adaptacions necessàries en els nivells més bàsics— siguin generalment vàlids per al conjunt del territori.
 13) L’Institut d’Estudis Catalans ha de mantenir la seva defensa activa de la unitat de la llengua, perfectament compatible amb formes de coresponsabilitat amb altres institucions en la tasca d’orientació normativa, tal com es fa en el cas de les Illes Balears d’acord amb la seva Universitat.
 
 

V

 Com a organitzadors, ponents i participants de les Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística, presentem aquestes conclusions a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans amb la confiança que, en la mesura que les disponibilitats ho permetin, seran ateses dins de terminis raonables, i contribuiran a establir unes relacions més satisfactòries en la consecució de l’objectiu comú de consolidar una llengua estàndard plenament apta per a totes les funcions i plenament assumida per la societat.

Barcelona, 26 de novembre de 1999

 
 
 
A l'inici

Declaració conjunta del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Federación de Distribuidores Cinematográficos (Fedicine) sobre el doblatge de productes cinematogràfics al català

Després d'un any de converses entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Federación de Distribuidores Cinematográficos (Fedicine), ambdues parts han decidit fer pública la següent declaració conjunta:

1. Considerant la voluntat del Govern de Catalunya de promoure el català en els productes cinematogràfics i la voluntat de col·laborar en aquest objectiu amb les distribuïdores.

2. Atesa la voluntat comuna d'afavorir la via de l'acord sobre qualsevol altra i la determinació d'actuar de bona fe.

2.a. Les companyies que componen Fedicine han decidit lliurement:

2.a.1. Iniciar el doblatge al català de pel·lícules determinades. Aquestes pel·lícules seran seleccionades per cada companyia d'acord amb criteris comercials que s'aplicaran a:

2.a.1.a. pel·lícules adreçades al públic infantil tant si són d'animació com si no,

2.a.1.b. altres pel·lícules que per raons individuals i a elecció de les companyies puguin ser d'interès especial per al mercat català.

2.a.2. Distribuir la versió en català amb un nombre de còpies significatiu, donant prioritat a l'esforç esmentat quan comercialment sigui possible, sobretot en productes adreçats a menors.

2.b. El conseller de Cultura de la Generalitat, Jordi Vilajoana, tenint en compte que les companyies han declarat la seva intenció d'iniciar el doblatge en català, ha decidit:

2.b.1. Proposar al Govern de la Generalitat la derogació del decret 237/1998, de 8 de setembre, de mesures de foment de l'oferta cinematogràfica doblada i subtitulada en català.

2.b.2. Mantenir el suport financer que la Generalitat ofereix per al doblatge al català des de 1989, que podran sol·licitar les companyies en fer efectiva la seva decisió de doblar.

Barcelona, 8 de maig del 2000
 
 

A l'inici


Ambdues parts col·laboraran en la difusió de la terminologia catalana normalitzada
 

El TERMCAT posa en marxa amb Televisió de Catalunya l'Observatori de Terminologia


El TERMCAT, centre de terminologia participat pel Departament de Cultura i l'Institut d'Estudis Catalans, ha posat en funcionament amb la col·laboració de Televisió de Catalunya l'Observatori de Terminologia, amb la finalitat d’establir un sistema àgil d'intercomunicació per detectar necessitats reals de creació de nova terminologia, per rebre informació sobre la viabilitat de l’ús dels neologismes en l’àmbit comunicatiu i per contribuir a la difusió i la implantació social dels nous termes. Televisió de Catalunya actuarà com a primer agent de l'Observatori.

La participació de Televisió de Catalunya en l'Observatori és prevista en un conveni signat recentment pel seu director, Lluís Oliva, i la directora del TERMCAT, Ester Franquesa. El conveni estableix la col·laboració d'ambdues parts en la difusió de la terminologia elaborada pel TERMCAT, especialment la normalitzada pel seu consell supervisor.

Segons l'acord, el TERMCAT oferirà assessorament terminològic i documental a Televisió de Catalunya, SA, durà a terme els estudis per a la normalització dels neologismes que aquesta li adreci, per mitjà del seu Servei Lingüístic, i organitzarà cursos de formació sobre normalització i neologia terminològica per als lingüistes d’aquesta empresa pública.

Televisió de Catalunya, per la seva banda, contribuirà a difondre la terminologia del TERMCAT en les seves emissions televisives, publicacions i materials informàtics i audiovisuals. A més, ambdues parts intercanviaran documentació i publicacions d'interès terminològic.

Barcelona, 20 de juny de 2000
 
 

A l'inici

Els cinemes catalans estrenen aquest estiu set pel·lícules doblades al català

INTRA-ACN / 10:58h / 23-06-2000.
Barcelona (Barcelonès).-Avui s'estrena 'Stuart Little' i divendres vinent 'La pel·lícula d'en Tigger' i 'Història d'una gavina (i del gat que li va ensenyar a volar)'. Les sales de cinema catalanes estrenaran aquest estiu set pel·lícules doblades al català, cinc de les quals van adreçades també al públic infantil. L'oferta supera àmpliament la de l'estiu de l'any passat en què només es va estrenar una pel·lícula doblada al català, 'Rugrats'. El doblatge de les set pel·lícules ha comptat amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, del Departament de Cultura.

L'increment de l'oferta s'ha produït després de la declaració conjunta del Departament de Cultura i la Federación de Distribuidores Cinematográficos (Fedicine), feta pública el passat mes de maig, en la qual les companyies d'aquesta associació van anunciar la seva decisió d'iniciar el doblatge al català de pel·lícules d'estrena, d'acord amb criteris comercials, que inclouen els films infantils.

Entre les estrenes d'aquest estiu es troba Chicken Run, prevista per al 18 d'agost, de la companyia Warner, que per primer cop doblarà al català una de les seves pel·lícules. El film, amb personatges de plastilina, narra la història d'unes gallines que volen escapar de la granja on viuen. Amb la incorporació de la Warner, les cinc grans distribuïdores nord-americanes, més conegudes com les majors, s'han incorporat al doblatge dels seus productes també al català.

Precisament avui s'estrena simultàniament en català i castellà la producció nord-americana, de la distribuïdora Columbia, Stuart Little. La versió en català es podrà veure a les dotze sales catalanes següents: Cinemes Lauren Gràcia i Warner (La Maquinista), de Barcelona; Savoy (Figueres); Lauren (Girona); Nord (Granollers); Atlàntida (Manresa); Mollerussa (Mollerussa); Eix Macià (Sabadell); Oscar (Tarragona); AMC (Terrassa); Vigatà (Vic) i Kubric (Vilafranca). També es podrà veure en català a Palma de Mallorca.

Stuart Little representa una important innovació en el món de l'animació, ja que el protagonista de la pel·lícula, d'imatge real, és un personatge animat informàticament. Es tracta d'una comèdia d'aventures en què el ratolí Stuart és adoptat per la família Little. La cinta, dirigida per Rob Minkopff, compta entre els seus intèrprets amb Geena Davis i Hugh Laurie, en el papers dels pares adoptius. La distribuïdora feia set anys que no doblava cap pel·lícula al català. Les anteriors són: El príncep de les marees (1992), Mira qui parla, ara (1993) i Chaplin (1993).

Les següents pel·lícules doblades al català, que s'estrenaran divendres vinent, 30 de juny, seran les dels films també infantils La pel·lícula d'en Tigger, de la distribuïdora Buena Vista, de Disney, amb onze còpies a Catalunya i una a Palma de Mallorca, i Història d'una gavina (i del gat que li va ensenyar a volar), de Planeta 2010, amb la col·laboració de United International Pictures (UIP), amb deu còpies als cinemes catalans. La cinquena pel·lícula infantil doblada al català d'aquest estiu és Titan, de la Fox, l'estrena de la qual està prevista per al pròxim 18 d'agost.

Els dos films no infantils que es podran veure doblats al català aquest estiu són: Missió impossible 2, de UIP, amb estrena prevista per al pròxim 7 de juliol, i Hanuman, de Sherlock Media, el 4 d'agost. Aquesta última només es doblarà al català.
A les set pel·lícules doblades al català, cal afegir una de subtitulada, l'estrena de la qual s'ha previst per al pròxim 7 de juliol. Es tracta de Confessions privades (Private confessions), distribuïda per Planeta 2010. Aquest filmtambé ha comptat amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.

Després de l'estiu, s'ha programat, de moment, l'estrena també en català de les següents pel·lícules: Les aventures de Rocky&Bullwinkle (UIP), el 6 d'octubre; Dinosaure (Buena Vista/Disney), el 24 de novembre, i El Dorado(UIP), el 15 de desembre. També s'estrenaran altres pel·lícules no adreçades al públic infantil, distribuïdes per Laurenfilms: U-571, el setembre, i Operació Ren, Cavalcar amb el diable i The Skulls, totes tres durant el quart trimestre d'enguany.
 
 

A l'inici

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia denega a la Universitat Jaume I el dret a designar el valencià com a llengua catalana

(Notícia apareguda a Vilaweb Castelló, 6-10-2000)

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia denega a la Universitat Jaume I el dret a designar el valencià com a llengua catalana. S'ha fet pública una sentència d'aquest Tribunal que dóna la raó a la Generalitat Valenciana en la seua negativa a aprovar el punt dels estatuts de la UJI que anomena la llengua dels valencians amb la doble denominació de català i valencià, quan la  qualifica com "la llengua que l'Estatut defineix com a valencià i que científicament és anomenada llengua catalana". Segons fonts jurídiques de la Universitat Jaume I, l'equip rectoral pensa recórrer aquesta sentència davant dels màxims òrgans judicials, basant-se sobretot en el fet que des de l'any 97 existeix una sentència del Tribunal Constitucional, en un recurs semblant presentat contra la Universitat de València, que reconeix el dret dels òrgans universitaris a designar la llengua amb la denominació científica, i aquesta resolució del Constitucional senta jurisprudència; en canvi, la sentència del TSJ ni tan sols l'esmenta. No cal ni dir que la sentència ha causat tota mena de reaccions en contra entre els sectors de la societat castellonenca més conscienciats en la defensa de la llengua i la cultura del País Valencià.

Segons el diputat del BLOC "aquests problemes jurídics són conseqüència de la indefinició legal sobre la llengua dels valencians.   El diputat provincial del BLOC, Antoni Porcar, ha valorat negativament la sentència del Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana sobre els estatuts de la UJI, "en la qual, si es confirmen les primeres notícies que tenim, es neguen a acceptar la doble forma   valencià/català referida a la llengua pròpia dels valencians. I aquesta valoració la fem des de dos punts de vista: per una part, són ganes per part del Consell del PP de seguir mantenint viva una polèmica ja superada, i més encara a Castelló, sobre la denominació de la llengua, quan el que cal és treballar per usar-la i prestigiar-la; en aquest sentit, li diguen valencià o català, el que és lamentable és que molts alumnes de la UJI no puguen rebre les classes en aquesta llengua, malgrat haver-ho demanat, i això no passa només a  la Universitat, sinó a tots els nivells de l'ensenyament. Si el Consell de Zaplana haguera retirat el recurs, en nom de la pau lingüística que diu voler, ara no ens hauríem trobat amb una sentència semblant". Porcar ha fet esment també dels arguments sobre la sentència del Constitucional que ja hem esmentat, i ha afirmat que " les definicions científiques no       haurien d'eixir mai del seu àmbit, en aquest cas la filologia, i quan esdevenen una qüestió política, i més encara judicial, malament. Hauriem de retornar a la ciència el que és de la ciència, i els polítics dedicar-nos a regular i estimular el seu ús en tots els aspectes de la vida pública, que aixó sí que és competència nostra".
 

A l'inici

Amb la col·laboració del TERMCAT i d’acord amb el conveni de col·laboració per a l’aplicació de la Llei de Política Lingüística

MONTESA-HONDA ja distribueix en català els Manuals del propietari de les motos que comercialitza

Des de fa uns mesos, MONTESA-HONDA ja distribueix entre els seus 22 concessionaris a Catalunya, que els posen a disposició dels clients, els Manuals del propietari de les motocicletes que comercialitza a Catalunya, en concret dels models SFX 50, SH 50, SH100, SJ 100, SJ 50, CB 250 DX, FX 650, NS-1/50, NT 650 V, SGX 50, NT 650 V Deauville, fx 650 Vigor I CMX 250 Rebel, així com el Manual de garantia de tots ells.
D’aquesta manera es dóna compliment a un dels acords previstos en el conveni de col·laboració per a l’aplicació la llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, signat per aquesta empresa internacional amb el Govern de la Generalitat el dia 1 de setembre de 1999 per tal de fomentar l’ús de la llengua catalana a l’activitat socioeconòmica.
El conveni preveu, entre d’altres actuacions, que els manuals del propietari i de garantia de les motocicletes que comercialitza HONDA a Catalunya es posaran a disposició dels clients en català i en castellà. La versió catalana dels manuals, que sobrepassa en conjunt les 120.000 paraules, ha estat realitzada pel Centre de Terminologia TERMCAT, participat pel Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans el qual, d’acord amb el que el conveni esmentat, n’ha assumit la traducció atès el seu elevat component terminològic. L’edició ha anat íntegrament a càrrec de l’empresa que en procura també la distribució. Per abans de finalitzar l’any 2000 es preveu la distribució dels manuals d’altres vuit models de motocicletes.
Aquesta actuació s’afegeix a la realitzada l’any 1999, també amb la col·laboració del TERMCAT, per l’empresa SEAT que té a disposició dels seus clients, actualitzats periòdicament, els manuals d’instruccions i les guies breus de tots els models d’automòbil que fabrica (Alhambra, Arosa, Cordoba, Ibiza, Inca, Toledo, i Leon). Per aquesta actuació es va concedir l’any passat a SEAT el Premi Nacional de Cultura per al Foment de l’ús del català.
La disponibilitat de manuals d’instruccions de vehicles i, en general, de productes comercialitzats a Catalunya és una actuació que, tot i ser prevista per la Llei de Política Lingüística, va més enllà del seu contingut estrictament normatiu.

Barcelona, 29 de setembre del 2000
 

Últimes notícies

Va a la pàgina de dinamitzacióA la pàgina notícies2
Cap a l'inici